Concert Vilanova de Bellpuig

Hola familia... com va tot? res, mentres espero que la Noemí actualitzi el blog amb la sortida de llops i daines al mercat medieval de Montblanc, faré una petita actualització...

A lo millor ningú dels monis recorda aquesta foto ja... o potser si... res que lo prometido es deuda, concert a Vilanova de Bellpuig el passat 18 d'abril.

Que no es digui que els caps de La Petjada del Secà no ens ho sabem passar bé... i així agafar forces per la recta final... que serà que no tenim feina ni res.

Pd: Mireiaaaaaaa et vam posar falta eeeeeee

Bona setmana a tothom

Sant Jordi

Tothom coneix la llegenda del drac, la donzella i el cavaller, explicada durant anys i anys a Catalunya el dia de Sant Jordi. Però aquesta llegenda s'explica d'una manera un xic diferent en altres països.




LLEGENDA DE SERIDJE


Fa molt molt temps, en el temps en què els galls tenien dents, vivia a l'aldea de Riasaka, una família a la qual Rupe (el creador del món) va donar un únic fill, a qui van posar el nom de Seridje.

A Riasaka hi havia el costum d'oferir, des de l'inici dels temps, una donzella per fer callar la ira d'un mal esperit, que una vegada cada rëa rive (mala lluna) es presentava a l'aldea en forma d'eñukuñuku (boa), i ho arrasava tot sense deixar pedra sobre pedra. En vista d'això els habitants del poble van decidir buscar la manera d'evitar que es presentés a l'aldea, i com a solució van arribar a l'acord d'oferir-li, uns dies abans del rëa rive, la seva víctima, que s'escollia entre les més belles de l'aldea.

Va passar que, una nit, quan Seridje anava al darrera d'un ëpaha (porc espí), perquè era molt afeccionat a la cacera nocturna, va escoltar uns gemecs tant desoladors que no va perdre un segon per comprovar el seu per què, cosa que li va costar bastant perquè tot es desenvolupava en l'encreuament dels vijururu vivë (encreuament d'energies negatives). Un cop que va obtenir el seu objectiu, per un moment va quedar cegat per la bellesa que veia lligada davant seu. Va sospirar vint-i-una vegades (el 21 és un número molt significatiu de la tradició bubI), tot repetint-se:

-"És ella!, és ella! Wewe" (bella).

Un cop tranquil·litzat, es va dirigir a ella i li va preguntar: -"Què fas aquí i d'aquesta manera?".

Ella li va respondre:

- "Compleixo el meu destí, el del meu poble".

- "Quin és aquest destí tan vil que et té lligada en aquest arbre? Explica-m'ho ràpidament!".

Una vegada posat al corrent dels fets, va pensar que no seria correcte alliberar una donzella del seu cruel destí, sinó alliberar Wewe i a totes les que d'ara endavant estarien comdemnades a seguir el mateix destí. Però, mentre estava amb aquestes cavil.lacions, va sentir bufar un vent tan fort que no podia ser igualat ni per 10.000 huracans tots junts, va veure com passaven sobre el seu cap unes pedres alades, i sota els seus peus la terra cruixia, i els rius i els mars es disputaven el terreny lliure, els animals es paralitzaven i la natura gemia. Però el valerós Seridje, tanta era la ràbia i el coratge que l'animaven, que no va dubtar ni per un instant a canviar de propòsit, mentre es repetia:

- "Ha de desaparèixer perquè Riasaka i les seves belleses trobin la pau".

I traient la seva möchica (llança amb la punta esmolada) del sarró, li va clavar un cop tan fort, que Eñukuñuku va estirar la pota, i el vent el va escombrar per sempre més de la Terra. I, es diu que d'ell mai més se'n va saber res. I a Riasaka viuen feliços els descendents de Seridje i Wewe. En el lloc en què va caure Eñukuñuku i va ser engullit per la terra, va brotar un llac que tu pots visitar quan vagis a Mööka, si passes per Riasaka.

(Llegenda popular bubi de la part sud de l'illa de Bioko (Guinea Equatorial).
Contada per Juan Mwateriobo Jhoni i transcrita per Juana Jhoni Lele, guineana de l'illa de Bioko.)

ARA JA PODEU ESCRIURE

Hi havia gent que encara no havia vist l’anònim, aquí el teniu, a mi em va fer molta gràcia, ja no caldrà que em tanqueu amb un ordenador.
Ja ser que això no es un escrit però al menys s ara la Nora ja podrà escriure el que hem fet aquest últim cau, Sant Jordi, ja ser que em queda pendent un article, però per alguna cosa es comença.
Per cert, qui el va escriure?

CALÇOTADA!!!

Aquest dissabte 7 de març del 2009 La petjada del secà vam anar a la Capella per fer una calçotada.

A les 10:00 del matí ens vam trobar les tres branques a la plaça del toll. Les llúdrigues i els castors van començar a caminar direcció a la capella. Els llops i daines van anar a comprar les llonganisses per dinar, i després, pedalant van anar tirant cap a la capella. I els pioners i les caravel•les van anar a buscar els altres ingredients que faltaven per poder menjar un bon àpat.

Un cop ens vam trobar a la capella, vam fer una gimcana conjunta fins a l’hora de preparar el dinar. Cada equip estava compost per persones de diferents branques, fent que el treball en equip fos bàsic per poder passar les proves.

Tot i que les i els caps esperàvem que hi hagués més col•laboració a l’hora de cuinar els calçots i la carn, van ser poques les persones que hi van posar de la seva part...
Tanmateix, i dins de l’horari previst, a les 15:00h ja estava “quasi” tothom dinant! Degustant aquells calçots tant bons que no pararíem de menjar... mmm!

Finalment, quan ho vam desar tot, vam fer la valoració conjunta de la jornada que, tret d’algunes incidències, va ser força positiva!!!

Esperem que per molts anys puguem anar celebrant calçotades d’aquestes, ja que és una manera divertida de passar tot un dia sencer al carrer compartint l’espai amb persones des dels 6 als 27 anys!!!

Carnaval 2009

Felicitats PiC's!!!

Hem obtingut el 2n premi!!

Han estat moltes hores de dedicació, hem "gastat" caps de setmana de CAU, caps de setmana que no hi havia CAU i dies entresetmana, fins hi tot hem ocupat una sala que no era nostra, que des d'aquí s'agraeix als Llops i Daines pel seu sacrifici.

Aquest any hi havia molta competència, el nivell de les disfresses era molt alt, personalment crec que no havia vist mai, a Arbeca, tanta gent disfressada.

Va ser una gran festa, molt divertida, i és que disfressar-se i veure la gent disfressada fa que una festa es vegi en uns altres ulls.

Però un factor important és que el treball es vegi recompensat, i això fa que l'any que ve ens hi esforcem més encara i poguem guanyar el primer premi!

Des d'aquí vull animar a participar l'any que ve a la resta dels membres del CAU, us ho imagineu? seria un bon espectacle veure tanta gent disfressada.

Bona setmana a totes i tots i prepareu-se perquè ja arriba la calçotada de la petjada del secà!!

Quin tip de cebes que ens farem!! jaja!!

CAU DEL CALAIX DEL SASTRE

Aquest passat cau vam tenir els pics molt enfeinats perquè de segur que ens preparen alguna cosa pel carnaval d'Arbeca que es celebrarà el dissabte dia 28 de febrer. Mentre els castors i llúdrigues estaven boca badats amb el joc que els van preparar les seves monitores , sabeu quin doncs un "quien es quien" amb les seves pròpies fotografies . Els llops i daines estaven d'allò més divertit per les fora del cau jugant.

Com podeu comprovar aquest monitors se les empesquen totes perquè no parin de divertir-se els nens. Ara la pròxima sorpresa esta a les mans del pics a veure que ha organitzat pel carnaval d'Arbeca no us perdeu la seva actuació que segur que te un toc blanc i negre que ens encantara a petits i grans .

Us esperem al carnaval d'Arbeca .

12 de febrer: Dia Internacional Contra l'Utilització de Nens i Nenes Soldats.

"Hi ha alguna cosa pitjor que veure un nen morir, i és veure'l matar"

Actualment entre 300.000 i 500.000 nens i nenes menors de 18 anys participen activament en conflictes armats en més de 35 països. Això es tradueix en milers de vides mutilades que pateixen els efectes d'una infància adoctrinada en la violència i obligada a viuere en primera persona els horrors dels conflictes armats. El panorama és especialment aterrador a l'Àfrica Subsahariana especialment a Uganda, República Democràctica del Congo, Libèria, Costa d'Ivori, Myanmar, Sri Lanka i Colòmbia. Ara bé, no cal oblidar que molts països d'Europa i Amèrica accepten encara avui dia l'ingrès voluntari d'adolescents de 16 i 17 anys a les seves forces armades, tot i que paradoxalment, aquests mateixos joves se'lsconsideri massajoves per votar o comprarbegudes alcohòliques.

Ara més que mai, cal no oblidar aquesta realitat i treballar perquè la comunitat internacional honori la seva promesa de posar fi a la utilització de nens i nenes en els conflictes armats.

La Petjada sense llum

El dissabte 24 de gener, el dia de la ventada, la Petjada del secà va tindre d'improvistzar el cau, ja que no disponiam de llum per realitzar les activitats que teníem preparades.

Barem fer unes activitats separades, per no perdre la dinàmica, i després els llops i daines varen anar a la sala dels castors i llúdrigues. Allí vam fer diferents jocs. Un d'aquets jocs era el joc de les cadires al bebés, es a dir, trèiem cadires perè no s'eliminava a la gent, consisteix en esta tots damunt de la cadira. Així dons vam aconseguir estar damunt de dos cadires més de 13 persones!!

I l'altre joc conjunt tractava de fer una "foto" es a dir, un grup barem posa'ns en una posició quiets m'entres l'altre observava be tots els detalls, desprès el grup que observava sortien fora i el grup de la "foto" canviava una postura o qualsevol part del cos d'una sola persona; l'altre grup tenia que descobrir quina era la única diferencia que avien cambiat.

Ens ho vam passar molt be!!!

Misatge per als caps

Si jo conegués un munt de jocs, sabés explicar històries i contes i també molts acudits,... però no estimés, seria com un anunci de la tele, ple d’aparença però buit de contingut.
Si jo fos un constructor de cabanes genial, pogués muntar una tenda amb els ulls tancats, en sabés un tip de muntar instal·lacions, i conegués tots els trucs de la supervivència,... però no estimés, de res no em serviria.
Si jo fos un cap que porta un munt d’anys al cau, la gent em conegués, tingués un munt de càrrecs, hagués fet un munt de feina,... però no estimés, no seria res.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Als teus nens i nenes, i als que fan de cap amb tu: ESTIMA’LS!!! i seràs molt més que un cap: seràs un amic.

TANQUEM L'ANY

Els monitors de La Petjada del Secà tanquem l'any amb una valoració del primer trimestre.Va ser una reunió molt llarga però també molt profitosa.

Es va parlar de les activitats programades per el segon trimestre entre moltes altres coses.....

Ja veieu que el monitors fins i tot per vacances estan lligant i tancant coses per tindre-ho tot a punt.

Esperem que hagiu tingut bona sortida i entrada d'any .

Ens veiem aviat amb més activitats!

REFLEXIONEM, amb Eduardo Galeano

"Fernando Silva dirige el hospital de niños en Managua.

En vísperas de Navidad, se quedó trabajando hasta muy tarde. Ya estaban sonando los cohetes, y empezaban los fuegos artificiales a iluminar el cielo, cuando Fernando decidió marcharse. En su casa lo esperaban para festejar.

Hizo una última recorrida por las salas, viendo si todo queda en orden, y en eso estaba cuando sintió que unos pasos lo seguían. Unos pasos de algodón; se volvió y descubrió que uno de los enfermitos le andaba atrás. En la penumbra lo reconoció. Era un niño que estaba solo. Fernando reconoció su cara ya marcada por la muerte y esos ojos que pedían disculpas o quizá pedían permiso.

Fernando se acercó y el niño lo rozó con la mano:

-Decile a... -susurró el niño-

Decile a alguien, que yo estoy aquí."

*Eduardo Galeano*

El dissabte dia 13 de desembre, la petjada del secà va participar amb la Marató de TV3.
Tots els nens i monitors van col·laborar cantant les seves cançons per branques !

Al principi, no n’estàvem molt segurs...ja que la vergonyeta i la timidesa ens corria per la panxa, però un cop a dalt de l’escenari, ens va marxar tot i ens ho vam passar genial!!!!

Esperem tornar-ho a repetir l’any que bé amb el mateix èxit i les mateixes ganes