dijous, 31 de març de 2011


L'escoltisme mundial

Autor: Eduard Vallory i Subirà

Visió panoràmica del moviment escolta mundial, des dels inicis fins a l'actualitat.

Text de contraportada

Si passejant --posem per cas-- per Girona preguntem a algú què és l’escoltisme, difícilment ens parlarà de l’Àsia o de la Segona Guerra Mundial, ni del colonialisme o les Nacions Unides. Potser ens parlarà d’un cau del seu barri, o ens dirà que de petit va ser llobató. L’escoltisme és el barri i és el món: el cau del Vendrell i la formació dels líders dels processos de descolonització; els campaments al Montsant i l’agermanament de joves de països en guerra; la implicació social al Raval i els programes de desenvolupament comunitari a l’Àfrica.
Aquest llibre recull els principals elements que caracteritzen el moviment escolta arreu del món, i permet conèixer-ne l’origen, l’evolució, el funcionament i la solidesa dels seus valors. La recerca que conté és única, perquè és el primer estudi acadèmic mai escrit sobre l’escoltisme mundial en conjunt, un moviment educatiu no governamental, present a 165 països dels cinc continents i que aplega prop de 30 milions d’infants i joves.

dijous, 10 de març de 2011

Hi ha 5 calçots damunt de la graella, però si un calçot es cremés per mala sort...


Un any més, la calçotada del cau ha estat tot un èxit.

Quan arriba el març tots sabem que s’apropa la gran calçotada del cau. El passat dissabte 5 de març va ser el gran dia esperat. Com ja és costum, ens vam reunir tots a la Plaça del Toll i des d’allà vam començar la caminada fins a la cabana del Llàtzer.

Durant el matí vam aprofitar el dia primaveral que feia i vam fer una gran gimcana per conèixer tots els agrupaments que formen part de la Demarcació Lleida, Solsona, Urgell. Després de fer totes les proves podem assegurar que totes les nenes i nens del cau coneixen tots els fulards i noms dels agrupaments de la Demarcació a la perfecció. Un cop acabades totes les proves ens vam reunir per grups per tal d’intentar trobar un nom nou per la Demarcació.

Després d’això va arribar el gran moment: menjar els calçots! Realment no sé què és el millor de menjar calçots: La salsa? Els calçots? Què et pots embrutar totes les mans?

Durant el dinar, alguns feien competició per mirar qui es menjava més calçots; d’altres, era la primera vegada que tastaven els calçots; i, d’altres només tenien feina a sucar el pa a la salsa.

Quan tots vam estar prou tips vam continuar jugant entre les oliveres, vam fer la revisió i vam reemprendre la marxa cap a Arbeca.

Ara només ens queda esperar fins l’any que ve per tornar a poder cantar allò que diu: Hi ha cinc calçots damunt de la graella, però si un calçot es cremés per mala sort...