dimarts, 12 de maig de 2009

Concert Vilanova de Bellpuig



Hola familia... com va tot? res, mentres espero que la Noemí actualitzi el blog amb la sortida de llops i daines al mercat medieval de Montblanc, faré una petita actualització...




A lo millor ningú dels monis recorda aquesta foto ja... o potser si... res que lo prometido es deuda, concert a Vilanova de Bellpuig el passat 18 d'abril.


Que no es digui que els caps de La Petjada del Secà no ens ho sabem passar bé... i així agafar forces per la recta final... que serà que no tenim feina ni res.




Pd: Mireiaaaaaaa et vam posar falta eeeeeee




Bona setmana a tothom

dimecres, 6 de maig de 2009

Sant Jordi

Tothom coneix la llegenda del drac, la donzella i el cavaller, explicada durant anys i anys a Catalunya el dia de Sant Jordi. Però aquesta llegenda s'explica d'una manera un xic diferent en altres països.




LLEGENDA DE SERIDJE


Fa molt molt temps, en el temps en què els galls tenien dents, vivia a l'aldea de Riasaka, una família a la qual Rupe (el creador del món) va donar un únic fill, a qui van posar el nom de Seridje.

A Riasaka hi havia el costum d'oferir, des de l'inici dels temps, una donzella per fer callar la ira d'un mal esperit, que una vegada cada rëa rive (mala lluna) es presentava a l'aldea en forma d'eñukuñuku (boa), i ho arrasava tot sense deixar pedra sobre pedra. En vista d'això els habitants del poble van decidir buscar la manera d'evitar que es presentés a l'aldea, i com a solució van arribar a l'acord d'oferir-li, uns dies abans del rëa rive, la seva víctima, que s'escollia entre les més belles de l'aldea.

Va passar que, una nit, quan Seridje anava al darrera d'un ëpaha (porc espí), perquè era molt afeccionat a la cacera nocturna, va escoltar uns gemecs tant desoladors que no va perdre un segon per comprovar el seu per què, cosa que li va costar bastant perquè tot es desenvolupava en l'encreuament dels vijururu vivë (encreuament d'energies negatives). Un cop que va obtenir el seu objectiu, per un moment va quedar cegat per la bellesa que veia lligada davant seu. Va sospirar vint-i-una vegades (el 21 és un número molt significatiu de la tradició bubI), tot repetint-se:

-"És ella!, és ella! Wewe" (bella).

Un cop tranquil·litzat, es va dirigir a ella i li va preguntar: -"Què fas aquí i d'aquesta manera?".

Ella li va respondre:

- "Compleixo el meu destí, el del meu poble".

- "Quin és aquest destí tan vil que et té lligada en aquest arbre? Explica-m'ho ràpidament!".

Una vegada posat al corrent dels fets, va pensar que no seria correcte alliberar una donzella del seu cruel destí, sinó alliberar Wewe i a totes les que d'ara endavant estarien comdemnades a seguir el mateix destí. Però, mentre estava amb aquestes cavil.lacions, va sentir bufar un vent tan fort que no podia ser igualat ni per 10.000 huracans tots junts, va veure com passaven sobre el seu cap unes pedres alades, i sota els seus peus la terra cruixia, i els rius i els mars es disputaven el terreny lliure, els animals es paralitzaven i la natura gemia. Però el valerós Seridje, tanta era la ràbia i el coratge que l'animaven, que no va dubtar ni per un instant a canviar de propòsit, mentre es repetia:

- "Ha de desaparèixer perquè Riasaka i les seves belleses trobin la pau".

I traient la seva möchica (llança amb la punta esmolada) del sarró, li va clavar un cop tan fort, que Eñukuñuku va estirar la pota, i el vent el va escombrar per sempre més de la Terra. I, es diu que d'ell mai més se'n va saber res. I a Riasaka viuen feliços els descendents de Seridje i Wewe. En el lloc en què va caure Eñukuñuku i va ser engullit per la terra, va brotar un llac que tu pots visitar quan vagis a Mööka, si passes per Riasaka.

(Llegenda popular bubi de la part sud de l'illa de Bioko (Guinea Equatorial).
Contada per Juan Mwateriobo Jhoni i transcrita per Juana Jhoni Lele, guineana de l'illa de Bioko.)